Canòdrom, Barcelona — 28 de Maig de 2026

Jornada comissariada per Javier Toret. Co-produïda pel Canòdrom, la Direcció de Serveis de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i la Unitat de Tecnopolítica (CNSC/TRANSIC-UOC).

Tesi Central: La Doble Revolució

El món travessa dues revolucions simultànies i mútuament reforçades:

  • Revolució Geopolítica: col·lapse de l’hegemonia occidental → emergència d’un ordre multipolar
  • Revolució Tecnològica: IA + robòtica com a força tectònica de reorganització econòmica i social

Aquestes no són separades. S’influencien mútuament per determinar el pròxim ordre mundial. La Xina és el node central d’ambdues. El subjecte polític d’aquesta transformació és la Majoria Global Multipolar — el 85% de la població mundial.

Dues analogies històriques ressonen amb força:

— Hobsbawm: va encunyar “Doble Revolució” per descriure la revolució industrial anglesa i la política francesa com dos cràters del mateix volcà. Toret aplica el mateix marc al moment actual.

— Lleó XIII → Lleó XIV: El 1891, davant la revolució industrial, el Papa Lleó XIII va publicar Rerum Novarum proposant una “tercera via” entre capitalisme i socialisme i afirmant la dignitat del treball. El 2026, davant la revolució de la IA, el Papa Lleó XIV publica Magnifica Humanitas defensant la preservació de la dignitat humana en l’era de la IA. El mateix moment estructural, el mateix gest eclesial — cent trenta-cinc anys després.

Diagrama Conceptual

graph TD
    DR["⚡ DOBLE REVOLUCIÓ\nGeopolítica × Tecnològica\n― Toret / Hobsbawm ―"]

    DR --> GEO["🌍 Revolució Geopolítica\nOrdre Multipolar Emergent\nXina #1 economia per PIB\n9 de 10 patents tecnològiques, asiàtiques\nDeclivi relatiu d'Occident"]
    DR --> TEC["🤖 Revolució Tecnològica\nIA + Robòtica\nNou cicle Kondratiev\nIntelecto Computacional Col·lectiu"]

    GEO --> TI
    TEC --> TI

    TI["⚔️ TECNO-IMPERIALISME\nHegemonia EUA / Big Tech"]
    TI --> CMD["💣 Complex Militar-Industrial Dataficate\nMeta · Palantir · OpenAI = exèrcit EUA\nProject Maven: drons + IA\nGaza com laboratori necropolitic\n― Amadeu ―"]
    TI --> CD["🧠 Colonialisme de Dades + Cognitiu\nData Grab: captura colonial\nMent com utilitat econòmica\n'Intel·ligència com l'electricitat' — Altman\nInjustícia epistèmica i cognitiva\nGuerra cognitiva: EUA actor principal\n― Couldry / Rocha ―"]
    TI --> IND["🔌 Infraestructura de Dependència\nCloud: 70% AWS · Azure · Google\nCables submarines com arma geopolítica\nGoverns han delegat sobirania de dades\n― Xiong ―"]

    GEO --> XC["🇨🇳 Model Xinès Híbrid\nEstat + Mercat + Societat\nSobirania = drets col·lectius\nPropietat col·lectiva de la terra\nPla quinquennal com missió nacional\nObligacions socials de les empreses\n― Yu Hong ―"]

    XC --> BR["📊 Índex Sobirania Digital\n4 Nivells: Hardware · Software · Cognició · Governança\nFungibilitat: dependència en 1 nivell = palanca en tots\nXina: avançada ✓\nUE: sobirania regulatòria col·lectiva ✓⚠\nRússia: governança compensa infraestructura ✓\nÍndia: STEM fort, política feble ⚠\nBrasil: DataPrev com esperança ⚠\nEUA: NO al podi — no pot governar les seves Big Tech ✗\n― Xiong / Rocha ―"]

    BR --> DIL["🔀 Dilema Global\nEsteneu-vos als EUA + espionatge massiu\nO negocieu amb la Xina\nO construïu sobirania local"]

    GEO --> SP["🌏 Subjecte Polític\nMajoria Global Multipolar: 85%\nBloc Històric Transnacional en Formació\nConvergència de lluites anti-imperialistes\nDel Sud Global → Majoria Global\n― Toret ―"]

    SP --> RES
    DIL --> RES
    CD --> RES

    RES["✊ RESISTÈNCIA DES DE BAIX"]
    RES --> FA["📋 Fórmula Ávila 10 Punts\n1. Narrativa pròpia\n2. Governança descentralitzada\n3. Col·laboració local\n4. Ajuda mútua\n5. Sistemes propis\n6. Consens del Sud\n7. Transformar l'educació\n8. Fi de les Big Tech\n― Ávila ―"]
    RES --> IAP["🔓 IA Popular & Oberta\nModels xinesos especialitzats + oberts\nAzMina · QuiterIA Brasil\nIA del MST Brasil\nControl local de data centers"]

    SP -.->|"Tensió: estat vs. comunitat\nfins on confiem en els estats?"| BR
    IAP -.->|"alternativa concreta\nal model tancat EUA"| CD

    CD --> LANG["🗣️ Sobirania Lingüística\nIA en paradigmes no-natius\n= exportació de cognició aliena\nNo és traducció: és estructura epistèmica\nTelugu ≠ anglès en categories gramaticals\n― Chandra ―"]

    XC -.->|"propietat col·lectiva\nde la terra → dades"| MAT["🏗️ Precondicions Materials\nLa terra col·lectiva = base del model xinès\nCables + data centers = 'terra' digital\nOccident no pot replicar sense\nabandonar la propietat privada\n― Yu Hong / Xiong ―"]
    IND -.->|"qui controla la\ninfraest. controla les dades"| MAT

    DR -.->|"PUNT CEC"| COMM["🌱 Els Béns Comuns\nDimensió ecològica absent\nLímits planetaris condicionen\ntotes les transicions proposades\nSobirania sense comuns =\nLògica del Bosc Fosc — Cixin Liu\nLeó XIV: dignitat humana\ni protecció dels comuns"]

    style DR fill:#1a1a2e,stroke:#e94560,color:#fff,font-weight:bold
    style TI fill:#16213e,stroke:#e94560,color:#eee
    style CMD fill:#16213e,stroke:#c0392b,color:#eee
    style CD fill:#16213e,stroke:#c0392b,color:#eee
    style IND fill:#16213e,stroke:#c0392b,color:#eee
    style GEO fill:#0d2137,stroke:#3498db,color:#eee
    style TEC fill:#0d2137,stroke:#3498db,color:#eee
    style XC fill:#1a3a2e,stroke:#27ae60,color:#eee
    style BR fill:#1a3a2e,stroke:#27ae60,color:#eee
    style DIL fill:#2d2d1a,stroke:#f39c12,color:#eee
    style SP fill:#2e1a3a,stroke:#9b59b6,color:#eee
    style RES fill:#2e1a3a,stroke:#9b59b6,color:#eee
    style FA fill:#1a2e3a,stroke:#1abc9c,color:#eee
    style IAP fill:#1a2e3a,stroke:#1abc9c,color:#eee
    style MAT fill:#2e2a1a,stroke:#e67e22,color:#eee
    style COMM fill:#1a2e1a,stroke:#27ae60,color:#eee,stroke-dasharray:5 5
    style LANG fill:#2e1a2e,stroke:#8e44ad,color:#eee

Idees Clau per Sessió

10:20h — Gabriel Merino

Tecnologia i geopolítica en un sistema global en transició sistèmica

  • Després d’un segle de bipolarisme (EUA vs. URSS), l’ordre mundial s’ha tornat multipolar. L’ordre econòmic s’ha reordenat: Xina, Índia, Rússia, Brasil, Indonèsia avancen posicions. El pes del PIB mundial ja no és occidental.
  • El nou motor del poder és la dada, la tecnologia, la IA i la infraestructura digital — no el petroli ni el carbó.
  • El discurs de Davos és “Indústria 4.0”, però la pregunta real és quin model econòmic organitzarà la nova economia.
  • Estem en un nou cicle de Kondratiev: la tecnologia digital i la IA com a nova infraestructura tècnica del capitalisme global.
  • 9 de cada 10 sol·licituds de patents tecnològiques ara són asiàtiques.
  • Amèrica Llatina hauria de preguntar-se si vol ser el “patio trasero” dels poders o construir la seva pròpia via.

Crítica participant (punt cec estructural): Tota l’anàlisi omet la crisi ecològica. El marc econòmic basat en un metabolisme insostenible condiciona totes les transicions. El decreixement s’imposa per límits planetaris, i ignorar-ho porta a planificar transicions destinades a generar injustícia global. Aquest punt cec és simptomàtic: una sobirania tecnològica pensada sense els béns comuns ecològics acaba reproduint la lògica extractivista que diu combatre — i deriva, com adverteix Cixin Liu al Bosc Fosc, cap a una lògica de supervivència d’estats contra estats que tracta el planeta com a recurs il·limitat.

11:15h — Javier Toret

La hipòtesi de la doble revolució geopolítica i tecnològica

  • La revolució tecnològica no és independent de la geopolítica: van néixer unides.
  • Analogia amb Hobsbawm: la revolució industrial anglesa + la revolució política francesa van ser dos cràters del mateix volcà. El moment actual és una nova Doble Revolució.
  • El ressò eclesial confirma l’escala del moment: el 1891 Lleó XIII responia a la revolució industrial amb Rerum Novarum; el 2026 Lleó XIV respon a la revolució de la IA amb Magnifica Humanitas. La institució que mesura els canvis de civilització torna a aixecar la veu.
  • La base d’aquesta revolució és el Sud Global, com a negació i correcció dels desastres de la primera revolució industrial.
  • El subjecte polític és la Majoria Global Multipolar: estats, moviments populars, treballadors migrants, sectors crítics del Nord Global. No és homogeni ni purament estatal.
  • La Xina és el node central de les dues revolucions simultànies.
  • Tecno-imperialisme: Palantir com a infraestructura central. El discurs dominant amaga la fusió entre tech i poder militar.
  • “IA popular” vs. “IA tancada”: els models oberts xinesos pensen des d’una lògica sobirana; el MST del Brasil ha llançat la seva pròpia IA integrada als seus moviments.
  • “No basta amb imaginar la fi del capitalisme. Cal entrar a la disputa pel món multipolar.”

12:00h — Nick Couldry (LSE) + Renata Ávila (OKFN)

Resistència al colonialisme digital

Nick Couldry:

  • La IA comercial és un “ordre de captura”: l’etapa més avançada de l’extracció colonial de recursos.
  • Tres mecanismes: captura de continguts, influència sobre el comportament, remodelació del valor cognitiu.
  • El nexe entre poder econòmic, polític i militar s’ha fusionat (US Army Detachment 201).
  • La narrativa dominant redueix la ment a una utilitat econòmica: “Intel·ligència com l’aigua i l’electricitat” — Sam Altman. La resistència ha de ser a aquesta idea.
  • Riscos concrets: IA a les universitats sense evidència, pèrdua de coneixement institucional, amenaça a la cultura científica.
  • La solució no és eficiència sinó posar les persones al centre.
  • La guerra cognitiva és el nivell més profund d’aquest ordre de captura: els EUA utilitzen sistemàticament la tecnologia per modelar doctrines, imaginaris estratègics i marcs epistèmics globals en favor dels seus interessos — el que Rocha anomena el nivell de cognició de la dominació tecnològica.

Renata Ávila:

  • Ja no és colonialisme: és conquesta directa, apropiació total de recursos sense promesa d’un futur inclusiu.
  • “Estem entrenant els sistemes que ens dominaran.”
  • The Authoritarian Stack: mapa del poder existent. Però falta el mapa del nostre poder.
  • Clau: Occident ara també és colonitzat. Això genera la possibilitat d’entesa entre persones del Nord i del Sud global.
  • La resistència ha de ser local: data centers, tecnologies educatives, han de controlar-se localment.

Tensió central — Estat vs. Comunitat (síntesi de tres veus):

  • Merino: les institucions, siguin estatals o no, són extensions de les persones.
  • Yu Hong: la ciutat és el laboratori perfecte — l’escala local és el punt d’observació més proper.
  • Ávila: podem actuar en allò global des d’allò local, més enllà de l’estat.

Però el model xinès, ofert com a alternativa, genera la seva pròpia fricció: el líder de Burkina Faso, Ibrahim Traore, exemplifica la tensió — rebutja la democràcia occidental (“allà on els poders occidentals intenten establir-la, sempre va acompanyada de sang”) sense proposar un sistema alternatiu articulat, sinó dient: “Tenim el nostre propi enfocament. No estem intentant copiar ningú.” La pregunta que queda oberta: com modelar societats sota valors propis que siguin nativament sensibles, sense que l’alternativa a l’hegemonia nord-americana derivi cap a l’autocràcia?

La Fórmula (Ávila):

  1. Canviar la narrativa
  2. Governança descentralitzada
  3. Col·laboració local
  4. Gestió d’ajuda mútua
  5. Disseny social
  6. Sistemes propis
  7. Consens del Sud
  8. Transformar l’educació
  9. Cultura compartida
  10. La fi de les Big Tech

13:15h — Sergio Amadeu (Universitat Federal ABC, Belém)

Big Tech, IA i la indústria militar basada en dades

  • El complex industrial-militar ha estat dataficate: la datificació exigeix processament computacional massiu i integra les Big Tech com a part fonamental de l’aparell militar dels EUA.
  • Les empreses d’entreteniment i interacció quotidiana treballen per a la identificació de poblacions amb fins militars.
  • El 2025, executius de Meta, Palantir i OpenAI van ser nomenats part de l’exèrcit dels EUA.
  • El mercat de provisió de núvol va arribar als 330.000 milions de dòlars el 2024; AWS, Azure i Google controlaven el 70%.
  • Project Maven: Google involucrat en assassinats selectius. Meta va autoritzar l’ús de Llama per a objectius militars.
  • “Pattern of life strikes”: atacs basats en l’observació i anàlisi a llarg termini d’un objectiu. La IA s’utilitza per a això.
  • Gaza com laboratori de la necropolítica (Achille Mbembe).
  • Els governs, en no construir les seves pròpies infraestructures, han lliurat les dades dels ciutadans a les Big Tech.

15:30h — Yu Hong (Universitat de Groningen)

El model tecnològic xinès i l’aposta dels EUA pel lideratge global en IA

  • La tecnologia no és neutral: codifica les relacions socials del seu context. No hi ha dues estratègies nacionals iguals.
  • La distinció clau és la relació estat-capital: als EUA domina el capital privat hegemònic; a la Xina, el model és híbrid.
  • Sobirania xinesa no és autonomia: és l’assoliment de certs drets col·lectius. “Mantenir certs drets per a tu mateix.”
  • La propietat col·lectiva de la terra és el fonament del socialisme participatiu xinès: les empreses no poden comprar la terra, pertany a la comunitat, i els agricultors poden fer reclamacions formals.
  • El model xinès té un atractiu especial per al Sud Global perquè s’especialitza en manufactura i agricultura — preocupacions compartides.
  • TikTok com a cas de prova: només EUA i Canadà el van prohibir per origen xinès. A Amèrica Llatina s’ha adoptat perquè suporta conversa política que les plataformes nord-americanes censuren.
  • La retòrica occidental que descriu la Xina com a “potència imperial emergent” és desproporcionada i amaga la naturalesa híbrida del model.
  • El Pla Quinquennal xinès com a instrument de missió nacional ressona amb el concepte de “Mission Economy” de Mariana Mazzucato: la capacitat estatal dirigida cap a objectius transformadors col·lectius, amb flexibilitat tàctica però direcció estratègica clara.

16:30h — Jeff Xiong (IDEAS-BRICS)

L’estat de la sobirania tecnològica als països BRICS

  • L’espai digital ja no és virtual: quan un país no pot regular el seu espai digital, l’espai físic també protesta (Bangladesh, 2024: el govern va caure).
  • Les dades ja no són una metàfora de l’or: literalment són valor. Les empreses no posen les dades al seu balanç intencionadament per amagar l’escala de l’extracció. Google estalvia 4.000 milions de dòlars en impostos cada any gràcies a l’apropiació de dades.
  • “Un cable trencat, un continent desconnectat”: el 2024, 4 cables danyats van desconnectar 12 països. Cap empresa va assumir responsabilitat. Starlink feia un roadshow a Ghana en aquell moment.
  • Xile: els EUA van revocar visats en una disputa sobre el cable submarí xinès.

Índex de Sobirania Digital (4 dimensions):

  1. Propietat de les dades (resultat de les següents)
  2. Independència d’infraestructura digital
  3. Independència de governança digital
  4. Independència de capacitats digitals (resultat de les anteriors)

Puntuació BRICS:

País Estat Notes
Xina ✓ Avançada Única amb sobirania relativament completa fora dels EUA
Rússia ↑ Millorant Les sancions per Ucraïna la van forçar a construir indústria pròpia
Índia ⚠ Feble STEM fort, però Infosys i Tata defugen construir LLMs propis
Brasil ⚠ En construcció Capacitat fabril abandonada als 90s; DataPrev i identitat digital com a senyals
Sud Àfrica ✗ Dependència profunda Bona legislació sense capacitat d'execució
Europa ✗ "Not doing much" EuroStack sense finançament clar

El dilema binari: o s’accepta la Big Tech nord-americana (amb espionatge massiu) o es negocia amb la Xina. La sobirania local és la tercera via que falta construir.

Nota metodològica (Rocha, sessió 17:30h): el Digital Sovereignty Index desglossa la sobirania en quatre nivells jerarquitzats — Hardware, Software, Cognició i Governança — i demostra que la dependència en qualsevol d’ells es converteix en palanca de pressió en tots els altres (fungibilitat del poder). Els EUA, paradoxalment, no estan al podi de la sobirania digital: dominen els nivells 1-3 però fallen en el nivell 4 perquè no poden governar les seves pròpies Big Tech.

17:30h — Kiran Chandra (Free Software Movement of India) + Isabela Rocha (UnB)

Sobirania tecnològica al Sud Global: Índia i Brasil

Kiran Chandra — Sobirania Lingüística i Cognitiva

  • La tecnologia ha de desenvolupar-se en el llenguatge del lloc per ser sobirana. Si no, hi haurà sempre un gap d’inclusió estructural.
  • La sobirania inclusiva no s’assoleix si la intel·ligència s’és construïda principalment sobre paradigmes no-natius o marcs lingüístics monolítics.
  • Construir una IA multilingüe i culturalment conscient no és un problema de traducció: és un problema de cognició. L’anglès té veu activa i passiva; el telugu no. Les estructures temporals varien radicalment entre llengües. La IA entrenada en anglès porta inscrites les estructures cognitives de l’anglès — exportar-la és exportar un marc epistemològic, no només una eina.
  • “Tota forma textual és una representació limitada del llenguatge, amb molts matisos que es perden.”
  • Estem en transició: intel·ligència humana sola → computacional sola → enteniment comú entre ambdues.
  • Construir una internet d’impacte social al Sud Global requereix implicació comunitària cap als béns comuns i treball voluntari. El context és radicalment diferent del Nord Global: gran part de la població treballa al sector agrari, hi ha problemes tan bàsics com electrocucions. Les solucions d’IA per al Sud Global sovint no pensen en aquests problemes reals.
  • Referència: Viswam.ai data license com a model de llicència de dades per al Sud Global.

Isabela Rocha (UnB) — Els Quatre Nivells de Dominació Tecnològica

Rocha proposa un marc analític de quatre nivells per mesurar la sobirania digital. La clau estratègica és la fungibilitat del poder (Rael, 2022): la dependència en un nivell es converteix en palanca de pressió en tots els altres.

Nivell Contingut
1. Hardware Infraestructures materials: xarxes, data centers, satèl·lits, maquinari de defensa, inputs energètics
2. Software Sistemes operatius, cloud i middleware, aplicacions crítiques, estàndards i protocols
3. Cognició Doctrines, comunitats d'experts, pipelines de formació, imaginaris estratègics i infraestructures epistèmiques
4. Governança Arquitectures institucionals, legals i polítiques: lleis, regulació, normes de contractació, tractats, mecanismes de supervisió

Tres paradigmes mundials (Rocha):

  • Xina: estratègia a llarg termini orientada per l’interès nacional
  • UE: exemple fort de sobirania regulatòria col·lectiva — però la sobirania és parcialment supranacional, no purament nacional; la capacitat sobirana queda agrupada dins l’arquitectura institucional del bloc
  • Rússia: demostra que poden sorgir pols tecnològics alternatius fora del nucli occidental; la capacitat de governança, la coordinació estratègica i la sobirania cognitiva poden compensar parcialment les asimetries d’infraestructura sota pressió geopolítica

Troballa central del Digital Sovereignty Index v1.0:

Els EUA no estan al podi de la sobirania digital — perquè són incapaços de governar les seves pròpies Big Tech.

La dimensió de governança és on els EUA fallen: el capital privat hegemònic no pot ser regulat des de dins del sistema que l’ha creat. Tenir les millors infraestructures (nivell 1) i el software dominant (nivell 2) no és suficient si la governança (nivell 4) cedeix el control a actors privats.

Guerra Cognitiva:

  • Els EUA són el principal actor en la guerra cognitiva global — l’ús sistemàtic de la tecnologia per modelar doctrines, imaginaris i marcs epistèmics en favor dels interessos nord-americans.
  • Referència: Beyond Western Cynicism: American Cognitive Warfare through an Anti-Hegemonic Lens

Insights Transversals

# Insight
1 Tech i geopolítica estan fusionades — analitzar-les per separat és un error estructural. La revolució de la IA neix dins del canvi geopolític, no en paral·lel.
2 Les dades no són una metàfora de l'or — literalment són valor, i les Big Tech intencionadament les amaguen dels seus balanços per ocultar l'escala de l'extracció global.
3 L'espai digital = l'espai físic — quan un país no pot regular el seu espai digital, l'espai físic protesta. (Bangladesh, 2024).
4 El model xinès és una tercera via, no "capitalisme d'estat": propietat col·lectiva de la terra + obligacions socials integrades a les empreses + governança local participativa.
5 Ara Occident també és colonitzat — això crea noves possibilitats de solidaritat Nord-Sud que no existien quan només el Sud Global estava afectat.
6 El binari (Big Tech EUA o Xina) és una trampa — la sobirania real s'ha de construir localment, a escala de ciutat/comunitat, perquè els estats sols no ho faran.
7 Els límits ecològics estan absents de tots els marcs presentats — un punt cec estructural en tota l'anàlisi. El decreixement és inevitable per límits planetaris; ignorar-ho invalida les alternatives proposades.
8 El doble ressò eclesial confirma l'escala del moment — el 1891 Lleó XIII responia a la revolució industrial amb Rerum Novarum (tercera via entre capitalisme i socialisme); el 2026 Lleó XIV respon a la IA amb Magnifica Humanitas (preservació de la dignitat humana). La mateixa institució, el mateix gest, cent trenta-cinc anys després.
9 La propietat material és la precondició de la sobirania digital — el model xinès funciona perquè l'estat és literalment propietari del substrat material: la terra col·lectiva fa possibles les obligacions socials de les empreses i la governança participativa. El mateix principi s'aplica a l'escala digital: cables submarines i data centers són la "terra" de l'economia de dades. Occident no pot replicar el model sense abandonar els valors de propietat privada.
10 Sobirania sense béns comuns és la Lògica del Bosc Fosc — la sobirania tecnològica pensada únicament en termes d'estats que competeixen entre ells (EUA vs. Xina vs. BRICS) reprodueix exactament la dinàmica que Cixin Liu descriu al Bosc Fosc: l'otrament de l'altre com a estratègia de supervivència. La sobirania real ha d'incloure el mutualisme, la col·laboració i la protecció dels béns comuns — inclosos els ecològics. Lleó XIV ho formula com a protecció de la dignitat humana; el conferenciant participant ho formula com a decreixement amb justícia global.
11 La llengua és infraestructura sobirana — una IA construïda sobre paradigmes lingüístics no-natius exporta estructures cognitives i epistemològiques alienes. No és un problema de traducció sinó de cognició: llengues com el telugu no tenen les mateixes categories gramaticals que l'anglès. La sobirania tecnològica que ignora la sobirania lingüística és una sobirania incompleta. (Chandra)
12 La fungibilitat del poder explica per què la dependència d'infraestructura importa tant — la dependència en qualsevol dels quatre nivells (hardware, software, cognició, governança) es converteix en palanca de pressió en tots els altres. Un cable submarí tallat no és només un problema tècnic; és un instrument de coerció diplomàtica. Una dependència de cloud no és només logística; és cessió de sobirania de dades, cognitiva i de governança. (Rocha)
13 Els EUA no estan al podi de la sobirania digital — dominen la infraestructura i el software globals, però fallen en governança perquè el capital privat hegemònic no pot ser regulat des de dins del sistema que l'ha creat. La seva fortalesa en els nivells 1-3 coexisteix amb una feblesa estructural en el nivell 4. Paradoxalment, el país més poderós tecnològicament és menys sobirà que la Xina o la UE en termes de control efectiu sobre la seva pròpia tecnologia. (Rocha, Digital Sovereignty Index v1.0)

Lectures de Referència

  • Toret, J. — La hipòtesi de la doble revolució → doblerevolucio.net
  • Mejias & Couldry — Data Grab (2024), University of Chicago Press
  • Institut Tricontinental — Hiper-imperialisme, 4 Anells de Poder
  • Carlota Pérez — Revoluciones tecnológicas y Capital Financiero
  • Emmanuel Todd — La derrota de Occidente
  • Giovanni Arrighi — Adam Smith en Pekín
  • Papa Lleó XIV — Magnifica Humanitas (encíclica sobre IA, 15 Maig 2026)
  • Digital Sovereignty Index — IDEAS-BRICS
  • The Authoritarian Stack
  • Mariana Mazzucato — Mission Economy (2021), Penguin
  • Cixin Liu — El Bosc Fosc (2008), trilogia dels Tres Cossos
  • Papa Lleó XIII — Rerum Novarum (1891) — encíclica sobre treball i revolució industrial
  • Ibrahim Traore — entrevista sobre sobirania i democràcia a Burkina Faso (2024)
  • Rocha-Dashicheva, I. et al. — Digital Sovereignty Index v1.0 → zenodo.org/records/20277297
  • Rocha, I. — The Three Levels of Technological Dominance → doi.org/10.5902/2357797595118
  • Rael, R. (2022) — Fungibility of Power (dependència entre nivells de dominació tecnològica)
  • Beyond Western Cynicism: American Cognitive Warfare through an Anti-Hegemonic Lens → doi.org/10.5902/2357797593322
  • Viswam.ai — Data License for the Global South